“La mem貌ria de les paraules es perd, per貌 la de les emocions no”
Una trucada inesperada fa que Adam, professor 脿rab d’Hist貌ria, despr茅s de vint-i-cinc anys d’exili torni a la terra on va n茅ixer. Tot continua igual, el temps no ha passat pels llocs que freq眉entava. Aquell “parad铆s perdut” de la muntanya blanca va associat als noms dels seus amics de joventut, el cercle dels bizantins, que volien canviar el m贸n. En canvi van ser ells els qui van acabar canviant a causa d’una guerra que els va separar i els va dur per camins diversos. Per貌 com es podria atrevir a jutjar-los, ell, que va viure un exili “daurat” mentre els altres es trobaven en situacions en qu猫 no hi havia cap possibilitat d’elecci贸. Amb l’ajuda de la bella i rebel Semiramis, Adam intenta reunir-los. Als qui encara s贸n vius.
“Els desorientats” 茅s la novel.la m茅s esperada de l’autor de Lle贸 l’Afric脿. Potser la m茅s personal i emotiva. La que condensa la seva manera de ser i de pensar. La clau de totes les idees que ha transm猫s a les seves obres. Un “retorn” literari al pa铆s on va n茅ixer, un lloc indeterminat, un no lloc que es converteix en una reflexi贸 universal sobre l’amistat, l’amor, la mem貌ria, l’exili, la identitat i la necessitat d’establir ponts entre Orient i Occident, uns ponts que sempre han estat presents en la seva escriptura.
“Val m茅s equivocar-se amb esperan莽a,
que anar encertat amb desesperaci贸”
