L’Aurora és jove, té feina, un cercle d’amigues, viu sola a ciutat, surt quan vol i se’n va al llit amb qui li ve de gust. És a dir, aparentment la vida típica d’una jove urbanita feliç, si no fos perquè en la seva existència res no rutlla com caldria: la seva parella de vida i d’hipoteca l’ha deixat, gairebé no parla amb les amigues per no haver d’explicar coses que no vol afrontar, i a la família prefereix tenir-la prou lluny, no fos cas que li retreguin haver perdut un xicot tan bon noi.
De manera que ha decidit no fer vacances i treballar a l’agost en una ciutat mig deserta, en una oficina a mig gas i vivint en un edifici mig buit.
I en aquest panorama solitari hi corre en Brais, aquell nen superdotat que viu a l’escala i de qui no hi ha manera de desempallegar-se. També hi ha aquests companys d’aventura que recull els dissabtes a la nit de la barra de qualsevol bar i que no li fan gens el pes, i les novel·les eròtiques que l’entretenen o, qui sap, la salven.
Però sobretot hi ha l’elefant, aquell elefant rosa al bell mig de la sala.
Amb un extraordinari sentit de l’humor i un coneixement de primera mà del TOC, Antía Yáñez narra la història de l’Aurora, una noia a qui el lector voldrà acompanyar i salvar, i la d’en Brais, un noi encantador d’una família des-estructurada amb moltíssimes ganes de viure. L’elefant rosa és una novel·la sobre com ser adult sent mil·lennista que aborda les malalties mentals i convida a prendre’s la vida amb humor.
