Teresa Blanch

Quan era petita, el meu avi tenia un hort. I a l’hort, a banda d’arbres fruiters, també hi havia una bassa amb uns quants ànecs. Recordo que cada cop que naixien aneguets, ens trucava per telèfon a la meva germana, al meu cosí i a mi perquè anéssim a veure’ls. Passàvem llargues estones observant-los i jugant amb ells. De gran, quan vaig començar a escriure contes i narracions, sovint em venien al cap les imatges dels petits ànecs i de les estones a l’hort amb el meu avi. A Un pastís, un regal i una sorpresa trobareu alguns personatges que formen part dels meus records d’infantesa.