Curial i Güelfa

Curial, que procedeix d’una família humil, després de fugir de casa, entra al servei del marquès de Montferrat. Allà, la germana del marquès, la jove vídua Güelfa, s’enamora del jove i decideix ajudar-lo perquè pugui esdevenir un gran cavaller, un cortesà i un home important. Curial, amb l’ajut de Güelfa, no solament adquireix habilitat en l’ús de les armes, sinó que esdevé també filòsof, músic i poeta. La novel·la és la crònica d’una ascensió social, marcada per la difícil relació de Curial amb Güelfa: Güelfa ajuda Curial i li exigeix, a canvi, fidelitat pròpia de la relació clàssica entre senyor i vassall. Però, a més a més, el considera pràcticament com si fos de la seva propietat, ja que ella l’ha fet com és, i no està disposada a perdonar-li cap traïció, real o imaginària.