La banda de la placeta

«Jo vaig ser bo fins que me’n vaig afartar, fins que em vaig adonar que havia estat fent ben bé el que se’n diu el gamarús, que era un imbècil, vaja. Vaig passar un any o així fotudíssim, sol com un gos, fins que vaig anar a petar a la banda del Boig. I des de llavors ja no estic sol.»
L’Edu, en Fede, en Narcís, la Moni, en Quico, en Pau i la Vero pertanyen a la colla que es reuneix a la placeta del barri. Cada un dóna la seva particular percepció de la vida del barri i del que el futur els pot deparar.