Com a complement del seu llibre «Cuina catalana oblidada del que encara es cou i es menja», Xesco Bueno reivindica ara la cuina que va arribar a Catalunya procedent de diferents onades migratòries des de la resta de la península durant la segona meitat del segle XX, una cuina nòmada i migrant, humil i alhora saborosa, apetitosa i suculenta. Una cuina que reivindica els orígens, la identitat i alhora la integració.
Bueno analitza quins d’aquests plats ja formen part del corpus culinari català i quan de temps ha de passar per considerar-los part de la cuina catalana.
Xesco Bueno afegeix petits apunts autobiogràfics en aquest recorregut: dels seus orígens i el dels seus pares, de la taula de casa seva, dels seus inicis als fogons, de la funció social dels restaurants… Xoricets, entrepà de calamars, torreznos, gaspatxo, migas, pop a la gallega, polvorons, ametlles garapinyades, rosquilles. Uns sabors per llepar-se’n els dits.
Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.