La mare té una malaltia invisible, peró jo la veig!

Hi ha dolors invisibles que pesen com a lloses
Com li passa a mamà amb la Croni, la seva malaltia invisible. Jo soc l’única que la veu.
Intento espantar-la per tots els mitjans perquè la deixi en pau.
Però al final he comprès que el que haig de fer és una altra cosa.
Acompanya’m i t’ho ensenyo.
Poètic àlbum que presenta amb calidesa i humanitat la relació entre una nena i la seva mare, afligida d’una “Croni”, i com la primera aconsegueix conviure amb aquest dolor invisible gràcies al llaç amorós i al recer d’adults de confiança.