Al cap de tres dies del seu retorn a la regi贸 del sud-oest de Par铆s, despr茅s de passar anys viatjant, el protagonista ja sent la necessitat de tornar a marxar. Vol acomplir un objectiu indefugible: venjar-se d’una periodista que havia acusat la seva mare d’haver aplaudit l’annexi贸 del seu pa铆s a Alemanya. L’autora d’aquestes falses afirmacions viu als turons del voltant de Par铆s, a un dia de dist脿ncia. 芦”Aix铆 doncs, aquesta 茅s la cara d’un venjador!”, vaig dir-me el mat铆 en q眉esti贸 quan, abans de posar-me en cam铆, em vaig mirar al mirall.禄 Tanmateix: 芦Jo no m’havia fixat cap mena de pla. Havia de succeir. D’altra banda: n’hi havia un, un pla. Per貌 aquest pla no era meu.禄 I aix铆, la venjan莽a desemboca en una festa, una decisi贸 deliberada del narrador Peter Handke: a la hist貌ria escrita, nom茅s hi t茅 acc茅s all貌 que existeix a la hist貌ria real. I a la inversa: la hist貌ria que s’esdev茅 nom茅s adquireix realitat si 茅s digna de ser narrada.
Peter Handke 茅s un cl脿ssic contemporani de la literatura en llengua alemanya. A m茅s del Premi Nobel de Literatura 2019, va rebre el Georg B眉chner, el premi m茅s prestigi贸s de les lletres alemanyes. La major part de la seva obra ha estat publicada al llarg dels anys per Alianza Editorial, i ara tamb茅 en catal脿.
