Llàgrimes sobre Bagdad

Bagdad, primavera del 2003. Mentre els tambors de guerra amenacen la ciutat, l’Erfan, una nena de tretze anys, representa la seva darrera funció, “El llac dels cignes”. La seva única preocupació és ballar, li fa il·lusió arribar a ser la gran Pavlova iraquiana. Viu feliç amb la seva família, els pares, la Bibi i la seva germaneta petita, la Mawj. Fins que un gran terrabastall canvia la seva confortable vida de soca-rel, la guerra li esborra totes les il·lusions i la transporta a un altre món, ple de penúries, sense aigua, sense llum, on la prioritat és sobreviure.
L’Erfan aprendrà a subsistir en aquesta nova vida, fent pinya amb la resta de la seva família i amb els nous amics que trobarà en el camí, valorarà la importància de les petites coses i descobrirà l’amor. Malgrat tot, no perdrà mai l’esperança que algun dia el seu país retrobarà la pau i ella tornarà a ballar.