L’okupa de cervells

Que un professor de matemàtiques fred i dur com el marbre i totalment mancat de sentit de l’humor comenci un bon dia a saltar, cantar, ballar i fer l’ase pels passadissos de l’Institut no és un fet gaire normal. Encara ho és menys que camini pel carrer amb les mans i acabi pintant-se el cul de color vermell amb un esprai en un establiment públic…
El culpable d’aquest desgavell es diu Òscar, estudia segon d’ESO i un bon dia descobreix, ben bé per casualitat, que disposa d’una capacitat molt especial, d’un poder realment únic. Quan decideix utilitzar-lo perquè la preciosa, la desitjada Cristina Carbonell -una noia que, tot s’ha de dir, es fa amb una colla no gaire recomanable- s’adoni per fi de la seva existència, es troba empresonat dins un cos que no és el seu, en una aventura molt perillosa, que l’obligarà a capbussar-se en un món que fins aleshores desconeixia, i on trobarà misèria i violència, policies corruptes, neonazis tant curts de gambals com amenaçadors i homes de negocis sense escrúpols, però també gent meravellosa i fraternal.