Perdoni, a quin segle diu que som?

La classe de l’Anna i el Pol ha anat de visita al Museu d’Història. Si els haguessin deixat triar, la sortida hauria estat, probablement, a algun lloc més divertit. A més, la profe els ha dit que l’endemà mateix tindran un examen sobre tot el que els guies els explicaran. La Tocada sap que, d’altra manera, no estaran atents.
Les aparences, però, com tantes vegades, els enganyen: l’experiència no serà, ni de bon tros, avorrida. Desobeint la norma d’anar tots junts i seguint el recorregut establert, els dos amics s’esquitllen a una sala d’exposicions que encara no ha estat oberta al públic, atrets per un cartell enigmàtic on poden llegir: “L’antic Egipte: un viatge en el temps”. En la penombra, desenes de perfils d’embalums i andròmines els ofereixen un món desconegut i misteriós. Hi ha desenes d’obres d’art, però és una la que els crida més l’atenció: una piràmide d’uns quatre o cinc centímetres d’alçada, clavada sobre discs giratoris amb jeroglífics. La fitxa tècnica els prevé que està en estudi, que una sèrie de fets estranys, inexplicables científicament, s’hi relacionen. En manipular-la i sentir un lleu clic, comprovaran que tot és cert. L’Anna i el Pol acaben d’obrir un túnel del temps, que els portarà a viure aventures, sovint perilloses, en diferents èpoques.