Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – 2004) ha estat, sens dubte, el poeta català més llegit, conegut i estimat de la poesia catalana contemporània. La seva va ser una poesia d’arrel autobiogràfica (la “poesia de l’experiència”) marcada per la malaltia que va patir durant la segona part de la seva vida (esclerosi múltiple) i pels fets històrics que li van tocar de viure (la dictadura franquista). Al llarg de la seva vida va rebre incomptables premis, com el de la crítica l’any 1978 per ESTIMADA MARTA, el poemari amorós més llegit de la poesia catalana contemporània, o el Premi Ciutat de Barcelona (1981) per L’ÀMBIT DE TOTS ELS ÀMBITS, segurament la seva obra més divulgada. L’any 1991 va ser reconegut amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Poeta del poble i arrelat a la terra, els últims anys de la seva vida va rebre el reconeixement unànime del món acadèmic (Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona) i sobretot l’estima dels lectors i del públic a través dels moltíssims homenatges populars, recitals, lectures poètiques, etc. de què va ser objecte.